un concert inoblidable

Això és un programa de la festa major de Montmeló de l'any 1973 , en que vaig compartir escenari amb l'Ovidi Montllor i en Pere Tapies entre d'altres .
Cantar al costat d'aquesta gent , va ser una experiència fantàstica i un record per tota la vida.

L'escola de Hoquei del Club Patí Manlleu

Ja portem quatre mesos patinant i ja comencem a agafar els estics

LONE STAR

En els anys 60 i principis dels 70 , els diumenges a la tarda a la sala Foment de Manlleu , venien els millors grups , cantants i orquestres de l’època , jo recordo haver vist entre d’altres a Luís Aguilé , Dyango , Mustangs , Sirex , Salvajes , Pekeniques , Relámpagos, Brincos o Tony Ronald .

No podia anar-hi cada diumenge , la economia no donava per tant , però la actuació que no em perdia mai era la de LONE STAR.

Lone Star era un grup que m’agradava molt i que encara avui segueixo escoltant.

Dissabte dia 31 de Gener , el seu cantant i lider del grup Pere Gené fa 70 anys i per això des de el meu bloc vull felicitar-lo.

Tot el que vulgueu saber del Lone Star ho trobareu a :http://www.grupo-lonestar.com/

Hi aquí , trobareu una de les cançons més emblemàtiques del grup , Mi Calle : http://es.youtube.com/watch?v=tSGfUzrsWLw

Cantar a la fàbrica , cantar al coro

Vull recomanar un llibre que m'han regalat i que estic gaudint d'alló més . El llibre és " Cantar a la fàbrica i cantar al coro " d'en Jaume Ayats Abeyà .

El llibre junt amb un Dvd que porta adjunt ens explica com el cant , temps enrere , era la més gran activitat cultural que hi havia per les nostres contrades .

Us adjunto un article que va sortir en la presentació d'aquest llibre :

-----------------

La creació de les societats corals a la conca del Ter mitjà no es va fer des del no-res. Abans dels coros -i a l'entorn dels coros- ja hi havia una societat que cantava, i que cantava "a veus": les dones a les fàbriques; els homes a les tavernes, a les caramelles i a les confraries religioses.
Les societats corals, els orfeons i els cors religiosos varan constituir el teixit associatiu -de les ideologies i de l'oci- des del principi de la industrialització, cap al 1860, fins a les crisis tèxtils de les dècades de 1960 i 1970.
Cantar a la fàbrica, cantar al coro ens acosta a les preocupacions, a les lluites i als desitjos que, gràcies al fet de cantar junts, els obrers compartien i confrontaven. Tavernes i republicanisme, cors satírics i creences religioses, catalanistes i anarquistes, el "progrés" i la "tradició", les dones i els homes, es barregen en les pàgines del llibre i dibuixen una societat molt activa, potent i amb gran capacitat de transformació. Cantar va ser decisiu en l'entrada a la modernitat i en l'orgull de formar part de la "societat dels treballadors".
El llibre conté un DVD amb entrevistes i cants de persones que han servit per documentar la recerca de l'autor.
Jaume Ayats Abeyà (Vic, 1960) és músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha investigat les músiques orals en entorns molt diversos, des les balades i les polifonies antigues fins a les manifestacions de carrer contemporànies.

Article de El 9 Nou

Article de Marc Riera publicat a la pàgina 40 de El 9 Nou ( Edició d’Osona ) el divendres, dia 2 de Gener del 2009

El cantautor manlleuenc Joan Usart ha tornat als escenaris

Tot i compartir nom i primer cognom i afició per la música, el Joan Usart músic de qui parlem no és l’exalcalde de Manlleu.
Des de fa uns anys Usart ha decidit recuperar públicament la seva faceta de cantautor que els anys 70 l’havien portat a talonejar noms com Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor o Guillem D’Efak. Després de cantar puntualment a Sant Hipòlit de Voltregà en un recital que organitza anualment per sant Esteve el cor La Veu de Voltregà, l’any 2006 el seu fill Roger ( cantant del grup Miyagui ) el va animar a preparar un recital complet per l’Embarcador del Ter de Manlleu. Des de llavors a Usart no li han parat de sortir actuacions.
Usart vol reivindicar en les seves actuacions el moviment de la Nova Cançó, que el considera “molt important“ i “molt desconegut”.
Aquest manlleuenc de 58 anys apassionat per la música dels anys 60 i 70 considera que la Nova Cançó va ajudar a trencar la grisor de la dictadura en un període on amb elements com l’escola franquista o el control dels mitjants de comunicació “no t’assabentaves de res” especialment a les comarques.
Actualment el seu repertori està format per uns 150 temes on interpreta cançons de noms com els citats Montllor,D’Efak o Serrat o altres com Esquirols,Jaume Arnella,Lluís Llach o Dolors Laffitte. Usart diu que més enllà de l’estricta interpretació intenta contextualizar la peça buscant el màxim d’informació com “qui la va fer o per què es va fer” amb l’objectiu de fer més comprensible la cançó. Fruit d’aquests dos anys de recuperació de la seva activitat musical pùblica Joan Usart també ha musicat textos del seu amic Ramon Minoves.
Les sensacions de tornar a cantar en públic després de tants anys són d’alegria i satisfacció. Usart diu que al tenir com a referents “un ventall tant ampli” li permet anar-se adaptant al tipus de públic que hi ha: “He actuat davant de joves al Casal Boira Baixa de Manlleu i en llocs com les festes de carrer on la gent era de força edad.
En els seus recitals, Joan Usart, a més de les cançons pròpies de la Nova Cançó, també interpreta versions de cançons de grups estrangers com la Creedence Clearwater Revival de qui Usart n’és un autèntic fan. Algunes de les cançons –amb l’ajut dels seus fills- les ha adaptades al català. També interpreta altres cançons americanes dels 60 i 70 d’autors com Tom Paxton o Bob Dylan.

Promoció de Noves Veus 1973

A finals dels anys 60 i principis dels 70 al carrer Tuset de Barcelona hi havia un local anomenat La Cova del Drac , destinat a la cançó catalana .
En aquest local els anys 1971 1972 i 1973 és porta a terme el concurs anomenat Promoció de Noves Veus , que varen guanyar Llorenç Torres , Ramon Muntaner , i Pere Codó.
Jo vaig participar en el tercer concurs i en vaig ser finalista , gracies a aquest concurs em varen surtir un bon grapat de actuacions al costat de gent com l’Ovidi Montllor o en Joan Manuel Serrat.
Aquí podreu veure la pàgina de La Vanguardia que fa referencia al esmentat concurs :
http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=34237561&search=usart

Concert de Sant Esteve a Sant Hipòlit de Voltregà

Sant Hipòlit de Voltregà, te una gran tradició i cultura musical .

Recordo que que en la meva infantesa a Sant Hipòlit ( 0.97 Kilòmetres quadrats ) hi havia dues orquestres , La Principal i els Angelets i dues corals , La Violeta i La Veu de Voltregà .

Aquests últims , el Cor de La Veu de Voltregà segueixen en actiu i organitzen cada any el concert de Sant Esteve , en el que hi col-labora una bona colla de músics i cantaires del poble . Un concert amb una gran qualitat hi que segueix posant de manifest que la música és un element de unió i trobada de molta gent .

Encara que fa 34 anys que no visc al poble , tinc la sort que cada any em conviden a cantar dues cançons en aquest concert , cosa que per descomptat faig amb molt de gust .

Aquest any aprofitaré el concert per cantar la cançó Quatre Llunes de la Maria Dolors Laffitte per retre-li un petit homenatge arran de la seva mort el passat mes de Febrer .

La segona cançó , serà un popurri de tonades infantils de la meva infància , però que avui dia és segueixen cantant , amb un afegit , que serà una corranda que fa referencia a Sant Hipòlit de Voltregà .

El concert és el dia de Sant Esteve a les 6 de la tarda a l’Ateneu de Sant Hipòlit

( La foto és de Anna ) http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/?seccio=noticies&autor=623