Cantar a la fàbrica , cantar al coro

Vull recomanar un llibre que m'han regalat i que estic gaudint d'alló més . El llibre és " Cantar a la fàbrica i cantar al coro " d'en Jaume Ayats Abeyà .

El llibre junt amb un Dvd que porta adjunt ens explica com el cant , temps enrere , era la més gran activitat cultural que hi havia per les nostres contrades .

Us adjunto un article que va sortir en la presentació d'aquest llibre :

-----------------

La creació de les societats corals a la conca del Ter mitjà no es va fer des del no-res. Abans dels coros -i a l'entorn dels coros- ja hi havia una societat que cantava, i que cantava "a veus": les dones a les fàbriques; els homes a les tavernes, a les caramelles i a les confraries religioses.
Les societats corals, els orfeons i els cors religiosos varan constituir el teixit associatiu -de les ideologies i de l'oci- des del principi de la industrialització, cap al 1860, fins a les crisis tèxtils de les dècades de 1960 i 1970.
Cantar a la fàbrica, cantar al coro ens acosta a les preocupacions, a les lluites i als desitjos que, gràcies al fet de cantar junts, els obrers compartien i confrontaven. Tavernes i republicanisme, cors satírics i creences religioses, catalanistes i anarquistes, el "progrés" i la "tradició", les dones i els homes, es barregen en les pàgines del llibre i dibuixen una societat molt activa, potent i amb gran capacitat de transformació. Cantar va ser decisiu en l'entrada a la modernitat i en l'orgull de formar part de la "societat dels treballadors".
El llibre conté un DVD amb entrevistes i cants de persones que han servit per documentar la recerca de l'autor.
Jaume Ayats Abeyà (Vic, 1960) és músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha investigat les músiques orals en entorns molt diversos, des les balades i les polifonies antigues fins a les manifestacions de carrer contemporànies.

Article de El 9 Nou

Article de Marc Riera publicat a la pàgina 40 de El 9 Nou ( Edició d’Osona ) el divendres, dia 2 de Gener del 2009

El cantautor manlleuenc Joan Usart ha tornat als escenaris

Tot i compartir nom i primer cognom i afició per la música, el Joan Usart músic de qui parlem no és l’exalcalde de Manlleu.
Des de fa uns anys Usart ha decidit recuperar públicament la seva faceta de cantautor que els anys 70 l’havien portat a talonejar noms com Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor o Guillem D’Efak. Després de cantar puntualment a Sant Hipòlit de Voltregà en un recital que organitza anualment per sant Esteve el cor La Veu de Voltregà, l’any 2006 el seu fill Roger ( cantant del grup Miyagui ) el va animar a preparar un recital complet per l’Embarcador del Ter de Manlleu. Des de llavors a Usart no li han parat de sortir actuacions.
Usart vol reivindicar en les seves actuacions el moviment de la Nova Cançó, que el considera “molt important“ i “molt desconegut”.
Aquest manlleuenc de 58 anys apassionat per la música dels anys 60 i 70 considera que la Nova Cançó va ajudar a trencar la grisor de la dictadura en un període on amb elements com l’escola franquista o el control dels mitjants de comunicació “no t’assabentaves de res” especialment a les comarques.
Actualment el seu repertori està format per uns 150 temes on interpreta cançons de noms com els citats Montllor,D’Efak o Serrat o altres com Esquirols,Jaume Arnella,Lluís Llach o Dolors Laffitte. Usart diu que més enllà de l’estricta interpretació intenta contextualizar la peça buscant el màxim d’informació com “qui la va fer o per què es va fer” amb l’objectiu de fer més comprensible la cançó. Fruit d’aquests dos anys de recuperació de la seva activitat musical pùblica Joan Usart també ha musicat textos del seu amic Ramon Minoves.
Les sensacions de tornar a cantar en públic després de tants anys són d’alegria i satisfacció. Usart diu que al tenir com a referents “un ventall tant ampli” li permet anar-se adaptant al tipus de públic que hi ha: “He actuat davant de joves al Casal Boira Baixa de Manlleu i en llocs com les festes de carrer on la gent era de força edad.
En els seus recitals, Joan Usart, a més de les cançons pròpies de la Nova Cançó, també interpreta versions de cançons de grups estrangers com la Creedence Clearwater Revival de qui Usart n’és un autèntic fan. Algunes de les cançons –amb l’ajut dels seus fills- les ha adaptades al català. També interpreta altres cançons americanes dels 60 i 70 d’autors com Tom Paxton o Bob Dylan.

Promoció de Noves Veus 1973

A finals dels anys 60 i principis dels 70 al carrer Tuset de Barcelona hi havia un local anomenat La Cova del Drac , destinat a la cançó catalana .
En aquest local els anys 1971 1972 i 1973 és porta a terme el concurs anomenat Promoció de Noves Veus , que varen guanyar Llorenç Torres , Ramon Muntaner , i Pere Codó.
Jo vaig participar en el tercer concurs i en vaig ser finalista , gracies a aquest concurs em varen surtir un bon grapat de actuacions al costat de gent com l’Ovidi Montllor o en Joan Manuel Serrat.
Aquí podreu veure la pàgina de La Vanguardia que fa referencia al esmentat concurs :
http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=34237561&search=usart

Concert de Sant Esteve a Sant Hipòlit de Voltregà

Sant Hipòlit de Voltregà, te una gran tradició i cultura musical .

Recordo que que en la meva infantesa a Sant Hipòlit ( 0.97 Kilòmetres quadrats ) hi havia dues orquestres , La Principal i els Angelets i dues corals , La Violeta i La Veu de Voltregà .

Aquests últims , el Cor de La Veu de Voltregà segueixen en actiu i organitzen cada any el concert de Sant Esteve , en el que hi col-labora una bona colla de músics i cantaires del poble . Un concert amb una gran qualitat hi que segueix posant de manifest que la música és un element de unió i trobada de molta gent .

Encara que fa 34 anys que no visc al poble , tinc la sort que cada any em conviden a cantar dues cançons en aquest concert , cosa que per descomptat faig amb molt de gust .

Aquest any aprofitaré el concert per cantar la cançó Quatre Llunes de la Maria Dolors Laffitte per retre-li un petit homenatge arran de la seva mort el passat mes de Febrer .

La segona cançó , serà un popurri de tonades infantils de la meva infància , però que avui dia és segueixen cantant , amb un afegit , que serà una corranda que fa referencia a Sant Hipòlit de Voltregà .

El concert és el dia de Sant Esteve a les 6 de la tarda a l’Ateneu de Sant Hipòlit

( La foto és de Anna ) http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/?seccio=noticies&autor=623

Cantada del dia 14 de Desembre

Molt content , feliç i esperançat son les sensacions que em varen quedar després de la cantada que vaig fer el dia 14 al Casal Boira Baixa de Manlleu .

Content per la gran assistència que va venir , el local estava ple de gom a gom , la gran majoria jovent que va seguir amb una gran atenció les cançons , això et motiva molt alhora de cantar .

Content per tots el amics que també em varen fer costat , i que cantaven les cançons amb mi des-de els seus seients .

Feliç per que gracies a tot això em vaig trobat molt bé a dalt de l'escenari i l'actuació es fa més fàcil .

I esperançat perquè veus que hi ha molt jovent que està compromès en cercar la llibertat del nostre país .

Per mi és un plaer fe cantades com aquesta .

El llistat de les cançons que vaig cantar és aquesta :

01 – Diguem, no - Raimon
02 – Cançó de les balances – Ovidi Montllor
03 – L’Estaca – Lluís Llach
04 – Homenatge a Teresa – Ovidi Montllor
05 – Que volen aquesta gent – Maria del Mar Bonet
06 – Vaixell de Grecia – Lluís Llach
07 – Pare – Joan Manuel Serrat
08 – Torna torna Serrallonga - Esquirols
09 - Quatre llunes – Maria Dolors Laffitte
10 – L’estranya joguina – Tom Paxton
11 – La noia del pais del nord – Bob Dylan
12 - Has vist mai la pluja? – Creedence Clearwater Revival
13 – L’expres de mitjanit - Creedence Clearwater Revival
14 – Proud Mary - Creedence Clearwater Revival
15 - Les rondes del vi – Jaume Arnella
----------------------------
16 – Corrandes – Joan Usart
17 - Competitius - Ramon Minoves – Joan Usart

Cantada al Casal Boira Baixa

6è aniversari Casal Boira Baixa Manlleu - desembre 2008

El diumenge dia 14 de Desembre a les 7 de la tarda , faré una cantada al Casal Boira Baixa de Manlleu , en el que faré un repàs a algunes cançons prohibides per la dictadura , cançons del Ovidi Montllor , den Lluís Llach , de la Maria del Mar Bonet o dels Esquirols entre d'altres , també faré cançons que varen marcar una època al nostre país , alguna cançó den Jaume Arnella i cançons protesta que ens varen venir de Estats Units , den Bob Dylan , den Tom Paxton o dels Creedence Clearwater Revival .
Per mi es tot un repte cantar unes cançons davant una generació que tenen 40 anys menys que jo , però també em fa molta il-lusió fer arribar al joves compromesos d'avui les cançons que ens varen fer obrir els ulls a molta gent en la fosca nit del franquisme .
La cantada es oberta a tot-hom
Casal Boira Baixa
Carrer Rosell 16
Manlleu
A 50 metres del campanar de Manlleu

Mes informació a http://www.boirabaixa.cat/inici.htm

La Nova Cançó

En el número 58 de la revista "Germinabit", al gener de 1959 , va sortir aquest article de Lluís Serrahima :

Ens calen cançons d'ara

Hem de cantar cançons, però nostres i fetes ara. Ens calen cançons que tinguin una actualitat per a nosaltres. Tothom n'ha cantades fins ara de les que podem anomenar de sempre, i d'aquestes, potser només les més conegudes; tanmateix n'hem deixades de banda de magnífiques que corren el perill d'ésser oblidades, i potser per culpa d'una excessiva intromissió de cançons estrangeres. És molt lloable, i àdhuc necessària aquesta intromissió des d'altres terres, però això no ha de privar mai que se segueixin cantant les nostres, siguin tristes o alegres, siguin com siguin: pel fet d'èsser nostres tenim l'obligació de no oblidar-les. Ara bé, és greu que no se'n facin de noves, jo almenys no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se'n poden fer de moltes menes i maneres; a més, aquestes circumstàncies no poden per elles mateixes privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les més boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d'oració col·lectiva.

Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre. Les darreres generacions bé ho van fer: Rodoreda, Nicolau, Morera, Vives... que aleshores eren joves. Van fer cançons que tots seguim cantant.

Què fan els músics que ara són joves? Les generacions futures podrien dir de nosaltres que vam ésser una generació que no sabé fer-se les seves pròpies cançons; en realitat podrien dir que amb prou feines vam cantar.

Fixem-nos a França, què passa: de qualsevol tema, de qualsevol fet, important o no -això és igual- sorgeix una cançó: i quines cançons!

Estem massa intel·lectualitzats? Tindrem por de cantar-les si en fem? Ben bé no ho sabem, però alguna cosa passa.

A les places dels pobles es ballen sardanes; se'n ballen moltes de compositors nous. Hi ha poetes i bé en surten de nous! També tenim músics. Què passa? Anem cadascú pel seu cantó o badem simplement.

Us imagineu si com a França tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els "chansonniers", que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres? Les cançons franceses, italianes, mexicanes i moltes d'altres, bé són escoltades per tothom! Però no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem. De moment, per què no intentem de fer les nostres pròpies cançons i cantar-les?

--------------------------------------------------------------------

Arran d'aquest article , es va començar a edificar el moviment cultural més gran aparegut a Catalunya , La Nova Cançó