dimecres, 17 de desembre del 2008

Concert de Sant Esteve a Sant Hipòlit de Voltregà

Sant Hipòlit de Voltregà, te una gran tradició i cultura musical .

Recordo que que en la meva infantesa a Sant Hipòlit ( 0.97 Kilòmetres quadrats ) hi havia dues orquestres , La Principal i els Angelets i dues corals , La Violeta i La Veu de Voltregà .

Aquests últims , el Cor de La Veu de Voltregà segueixen en actiu i organitzen cada any el concert de Sant Esteve , en el que hi col-labora una bona colla de músics i cantaires del poble . Un concert amb una gran qualitat hi que segueix posant de manifest que la música és un element de unió i trobada de molta gent .

Encara que fa 34 anys que no visc al poble , tinc la sort que cada any em conviden a cantar dues cançons en aquest concert , cosa que per descomptat faig amb molt de gust .

Aquest any aprofitaré el concert per cantar la cançó Quatre Llunes de la Maria Dolors Laffitte per retre-li un petit homenatge arran de la seva mort el passat mes de Febrer .

La segona cançó , serà un popurri de tonades infantils de la meva infància , però que avui dia és segueixen cantant , amb un afegit , que serà una corranda que fa referencia a Sant Hipòlit de Voltregà .

El concert és el dia de Sant Esteve a les 6 de la tarda a l’Ateneu de Sant Hipòlit

( La foto és de Anna ) http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/?seccio=noticies&autor=623

dilluns, 15 de desembre del 2008

Cantada del dia 14 de Desembre


Molt content , feliç i esperançat son les sensacions que em varen quedar després de la cantada que vaig fer el dia 14 al Casal Boira Baixa de Manlleu .

Content per la gran assistència que va venir , el local estava ple de gom a gom , la gran majoria jovent que va seguir amb una gran atenció les cançons , això et motiva molt alhora de cantar .

Content per tots el amics que també em varen fer costat , i que cantaven les cançons amb mi des-de els seus seients .

Feliç per que gracies a tot això em vaig trobat molt bé a dalt de l'escenari i l'actuació es fa més fàcil .

I esperançat perquè veus que hi ha molt jovent que està compromès en cercar la llibertat del nostre país .

Per mi és un plaer fe cantades com aquesta .

El llistat de les cançons que vaig cantar és aquesta :

01 – Diguem, no - Raimon
02 – Cançó de les balances – Ovidi Montllor
03 – L’Estaca – Lluís Llach
04 – Homenatge a Teresa – Ovidi Montllor
05 – Que volen aquesta gent – Maria del Mar Bonet
06 – Vaixell de Grecia – Lluís Llach
07 – Pare – Joan Manuel Serrat
08 – Torna torna Serrallonga - Esquirols
09 - Quatre llunes – Maria Dolors Laffitte
10 – L’estranya joguina – Tom Paxton
11 – La noia del pais del nord – Bob Dylan
12 - Has vist mai la pluja? – Creedence Clearwater Revival
13 – L’expres de mitjanit - Creedence Clearwater Revival
14 – Proud Mary - Creedence Clearwater Revival
15 - Les rondes del vi – Jaume Arnella
----------------------------
16 – Corrandes – Joan Usart
17 - Competitius - Ramon Minoves – Joan Usart

dijous, 4 de desembre del 2008

Cantada al Casal Boira Baixa


6è aniversari Casal Boira Baixa Manlleu - desembre 2008

El diumenge dia 14 de Desembre a les 7 de la tarda , faré una cantada al Casal Boira Baixa de Manlleu , en el que faré un repàs a algunes cançons prohibides per la dictadura , cançons del Ovidi Montllor , den Lluís Llach , de la Maria del Mar Bonet o dels Esquirols entre d'altres , també faré cançons que varen marcar una època al nostre país , alguna cançó den Jaume Arnella i cançons protesta que ens varen venir de Estats Units , den Bob Dylan , den Tom Paxton o dels Creedence Clearwater Revival .
Per mi es tot un repte cantar unes cançons davant una generació que tenen 40 anys menys que jo , però també em fa molta il-lusió fer arribar al joves compromesos d'avui les cançons que ens varen fer obrir els ulls a molta gent en la fosca nit del franquisme .
La cantada es oberta a tot-hom
Casal Boira Baixa
Carrer Rosell 16
Manlleu
A 50 metres del campanar de Manlleu


Mes informació a http://www.boirabaixa.cat/inici.htm

divendres, 28 de novembre del 2008

La Nova Cançó

En el número 58 de la revista "Germinabit", al gener de 1959 , va sortir aquest article de Lluís Serrahima :

Ens calen cançons d'ara

Hem de cantar cançons, però nostres i fetes ara. Ens calen cançons que tinguin una actualitat per a nosaltres. Tothom n'ha cantades fins ara de les que podem anomenar de sempre, i d'aquestes, potser només les més conegudes; tanmateix n'hem deixades de banda de magnífiques que corren el perill d'ésser oblidades, i potser per culpa d'una excessiva intromissió de cançons estrangeres. És molt lloable, i àdhuc necessària aquesta intromissió des d'altres terres, però això no ha de privar mai que se segueixin cantant les nostres, siguin tristes o alegres, siguin com siguin: pel fet d'èsser nostres tenim l'obligació de no oblidar-les. Ara bé, és greu que no se'n facin de noves, jo almenys no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstàncies, però de cançons se'n poden fer de moltes menes i maneres; a més, aquestes circumstàncies no poden per elles mateixes privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les més boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d'oració col·lectiva.

Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre. Les darreres generacions bé ho van fer: Rodoreda, Nicolau, Morera, Vives... que aleshores eren joves. Van fer cançons que tots seguim cantant.

Què fan els músics que ara són joves? Les generacions futures podrien dir de nosaltres que vam ésser una generació que no sabé fer-se les seves pròpies cançons; en realitat podrien dir que amb prou feines vam cantar.

Fixem-nos a França, què passa: de qualsevol tema, de qualsevol fet, important o no -això és igual- sorgeix una cançó: i quines cançons!

Estem massa intel·lectualitzats? Tindrem por de cantar-les si en fem? Ben bé no ho sabem, però alguna cosa passa.

A les places dels pobles es ballen sardanes; se'n ballen moltes de compositors nous. Hi ha poetes i bé en surten de nous! També tenim músics. Què passa? Anem cadascú pel seu cantó o badem simplement.

Us imagineu si com a França tinguéssim aquesta mena de trobadors com són els "chansonniers", que anessin pels pobles i per tot el país cantant cançons nostres? Les cançons franceses, italianes, mexicanes i moltes d'altres, bé són escoltades per tothom! Però no vull ésser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem. De moment, per què no intentem de fer les nostres pròpies cançons i cantar-les?

--------------------------------------------------------------------

Arran d'aquest article , es va començar a edificar el moviment cultural més gran aparegut a Catalunya , La Nova Cançó

Els Setze Jutges






























dimarts, 11 de novembre del 2008

Trobada amb en Joan Vilamala ( Esquirols )

En Joan Vilamala , és un dels components del mític grup de folk Esquirols , un grup al que jo sempre he admirat i que després de tants anys de deixar de cantar , encara es un referent per molta gent .
També en Joan Vilamala es un insigne escriptor d'auques i de corrandes .
El passat dia 8 ens varem trobar a Folgueroles en un acte dedicat a Verdaguer , com dona fe aquesta foto .
Si voleu llegir les auques d'en Joan Vilamala aneu a :
http://www.auques.cat/

Homenatge a Esquirols : http://es.youtube.com/watch?v=NAJ7-NcKamo&feature=related

dijous, 30 d’octubre del 2008

ANÈCDOTES DE LA CANÇÓ


L'any 1968 vaig cantar dues cançons en la festa de la vellesa de Sant Hipòlit que és on vaig néixer i en el que hi vaig viure fins als 24 anys .
El dia següent varen venir a casa l'alcalde i un altre membre del consistori i em varen dir que mai més cantaria al poble .
Segons ells era intolerable que hagués cantat en public una de les dues cançons que vaig fer.
En principi vaig pensar que la cançó era l'Estaca den Lluís Llach que estava prohibida , però resulta que la cançó ofensiva era l'altra , una cançó popular catalana que és diu La Monja de Moià . Poso la lletra a continuació per que veieu lo subversiva que era

La monja de Moià

Una filla que tenen
No me la volen dar
Volen que sigui monja
Del convent de Moià

L’aire ho fa , l’aire ho fa
L’aire ho fa , l’aire ho fa

Noia , si te’n fas monja
Jo em faré capellà
Frare de San Francisco
I et vindré a confessar

Diu la mare abadessa
Filles a confessar
Que ha vingut un nou frare
Un novici que hi ha

Al cap d’unes setmanes
La monja malalta està
Diuen que és un cop d’aire
Que le va refredar

Diu el frare novici
No us heu d’amoinar
Que aquesta malaltia
Nou mesos sol durar

Ja ho veieu quines coses
Que arriben a passar
Si us agafa un cop d’aire
Pel convent de Moià