El poema Competitius és de Ramon Minoves, L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), 1950. Escriptor i professor d'ensenyament secundari. Guanyador del Premi Vila de Prats de prosa 1992 per El Nadal de madame Van Oost. Ha publicat dos volums de poesia, Roderes (Columna, 1995) i Els camins de la nit (Columna, 1997), i un recull de contes, Contes a la vora del mort (Columna, 2003).
COMPETITIUS
A mossegades
van per la vida
i quan et miren
pensen de tu:
“¿Em pot ser útil
en la grimpada
o és un obstacle
inoportú?”
A mossegades
van per la vida.
Si cal t’adulen
i et fan favors.
Ells et colpegen
l’esquena, amables.
Són gent molt “maca”.
T’obren el cor.
Poden somriure,
poden ser afables
i són col·legues
que fan favors.
Però algun dia
- més tard, més d’hora –
passen factura,
s’ho cobren tot.
Quan cal et donen
en l’abraçada
la punyalada,
fellonament.
Un “és la vida”
tenen per lema.
I no n’esperis
penediment.
Pugen enlaire
com l’anxaneta,
damunt l’esquena
del veïnat.
La seva glòria,
és només seva,
segons et diuen
quan l’han tastat.
Van per la vida
a mossegades,
a cops de colze
o astutament.
La seva pensa
es diu astúcia.
Si el brau té banyes,
ells tenen ment.
Són alts o baixos,
homes o dones,
gerents, polítics,
simples obrers.
Se’ls pot conèixer
per com deleixen
poders i glòries
o bé diners.
Van per la vida
a mossegades.
Mimen i esmolen
ullals i dents.
Te les ensenyen
amb gran ufana.
Ells els dediquen
el seu talent.
Quan els enterren
els cucs se’ls mengen
com a la resta
de l’altra gent.
Llurs calaveres
llavors, ensenyen,
molt més encara,
les seves dents.
