L'any 1968 vaig cantar dues cançons en la festa de la vellesa de Sant Hipòlit que és on vaig néixer i en el que hi vaig viure fins als 24 anys .
El dia següent varen venir a casa l'alcalde i un altre membre del consistori i em varen dir que mai més cantaria al poble .
Segons ells era intolerable que hagués cantat en public una de les dues cançons que vaig fer.
En principi vaig pensar que la cançó era l'Estaca den Lluís Llach que estava prohibida , però resulta que la cançó ofensiva era l'altra , una cançó popular catalana que és diu La Monja de Moià . Poso la lletra a continuació per que veieu lo subversiva que era
La monja de Moià
Una filla que tenen
No me la volen dar
Volen que sigui monja
Del convent de Moià
L’aire ho fa , l’aire ho fa
L’aire ho fa , l’aire ho fa
Noia , si te’n fas monja
Jo em faré capellà
Frare de San Francisco
I et vindré a confessar
Diu la mare abadessa
Filles a confessar
Que ha vingut un nou frare
Un novici que hi ha
Al cap d’unes setmanes
La monja malalta està
Diuen que és un cop d’aire
Que le va refredar
Diu el frare novici
No us heu d’amoinar
Que aquesta malaltia
Nou mesos sol durar
Ja ho veieu quines coses
Que arriben a passar
Si us agafa un cop d’aire
Pel convent de Moià
2 comentaris:
Hola Joan
Qui hi havia en aquell temps d´alcalde.?
Joan, aquesta jo la vaig aprendre d'en Jaume Arnella l'any 1967, amb una lletra un xic diferent. T'ho dic per si t'interessa conèixer una altra versió.
Publica un comentari a l'entrada