dimecres, 26 de maig del 2010

Per molts anys, John Fogerty



Un homenatge a John Fogerty , que acaba de fer 65 anys. Aquest cantant i compositor, encara en actiu, és una de les llegendes vives del Rock , era el líder del mític grup de finals dels anys 60 i principis dels 70 , Creedence Clearwater Revival i està considerat un dels millors guitarristes de rock de la historia. Jo l'e vist en directe tres vegades, dues a Ambers ( Bèlgica ) i una a Barcelona i sempre m'ha sorprès veure en els concerts a una munió de joves cantant les seves cançons, moltes d'aquestes cançons ja tenen més de quaranta anys , però la bona música no te data de caducitat. Aquesta foto la vaig fer l'any passat a Barcelona. Us deixo la seva cançó Blue Moon Nights.
I la lletra d'aquesta cançó ,traduïda per Roger Usart i que jo mateix he adaptat al català

Totes les meves nits ( John Fogerty )

Ajudeu-me amics em sento feble
la vida no em va bé
necessito algú que m'acompanyi
totes les meves nits

Necessito algú que m'acompanyi
que em porti pel bon camí
que amb mota cura m'abraci
totes les meves nits

Oh Senyor tu saps
que jo no vull ser
un pobre rodamón
donem un àngel que m'acompanyi
totes les meves nits

Ajudeu-me amics vaig una mica tard
se m'escapa un temps preciós
sem pot escapar m'entres malgasto
totes les meves nits

dimecres, 19 de maig del 2010

DOS + UN

A mitjans dels anys 60 va sorgir un grup de folk , que va trencar motlles en el panorama musical català, eren els DOS + UN , format per els germans Ia i Jordi Clua i per en Manel Joseph, tres formidables músics que a diferencia de els altres grups de Folk de l'època és feien les cançons. Un grup que a quedat en el oblit però que ens ha deixat un bon grapat de bones cançons.Els seus components varen seguir en la seva carrera musical per diferents camins, Jordi Clua es va dedicar al Jazz , Manel Joseph és el cantant de l'Orquestra Plateria , Ia Clua fa poc que encara ha gravat un disc en solitari i era un dels dos components del duet Ia & Batiste, també fou conegut amb el nom de Moto Clua.Aquí teniu un parell d'enllaços per conèixer millor els Dos + un i també a Ia Clua , i Cançó del que estima , una d'aquestes meravelloses cançons que varen fer els Dos + Un
http://orio43musica.blogspot.com/search/label/Dos%2BUn
http://www.myspace.com/iaclua

dimecres, 12 de maig del 2010

LA VEU DE VOLTREGÀ


Festa del cor La Veu de Voltregà ( popularment EL CORO ) a principis de els anys seixanta.
Amb un terme municipal que no arriba al kilòmetre quadrat, concretament 0.97 Km. Sant Hipòlit de Voltregà es sens dubte un poble ben musical , quan jo era petit hi havia dues orquestres , La Principal de Sant Hipòlit i Els Angelets i dues corals , La Violeta i La Veu de Voltregà.
Anys més tard , hi hagué una tuna, un grup de pop anomenat Els Poneys i un pilot de músics Voltreganesos repartits per les mes prestigioses orquestres del nostre país, La Bisbal, Selvatana, Maravella, Montgrins etc..
La Veu de Voltregà encara està vigent , actualment està format majoritàriament per dones i abans tant sols hi havia homes , com podeu veure en la foto.

Mirant la foto, el del costat de l'Estendard a la dreta, era el meu avi, el segon començant per l’esquerra de la darrera fila, el meu tiet i el nen de davant que te una pilota és el meu germà.

TOTI SOLER

Que fantàstic és assistir a un concert de Toti Soler, gaudir de la seva música , de la seva sensibilitat, del seu virtuosisme amb la guitarra , un artista únic a la nostra terra. La cançó del vídeo és Vinya Laia , composada per el mateix Toti.

dimarts, 11 de maig del 2010

Homenatge a les víctimes del franquisme


Foto i text :Toni Carrasco

UN CENTENAR DE PERSONES HOMENATJA LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME, AMB PARLAMENTS I CANÇONS BEN EMOTIVES
Aquest dissabte es va retre justícia pública per primera vegada en democràcia a les víctimes de la repressió franquista que a Vic també van patir persecució, tortures, espoli de béns i tantes d'altres humiliacions. Un centenar de persones van assistir dissabte passat a la tarda, a la plaça del Pes de Vic, convocades per la CUP, per fer aquest acte que des de l'Ajuntament de Vic no s'ha volgut reconèixer.
L’acte va comptar amb la presència de Tessa Calders, filla de l’escriptor Pere Calders, que va ser presentada per Mercè Subirachs amb la lectura d’un fragment del llibre “Unitats de xoc”. Calders va explicar la seva experiència com a exiliada. Va remarcar com es va sentir en tornar en plena dictadura i trobar que totes les llibertats que tenia a Mèxic, aquí estaven prohibides.
Seguidament, Laia Jurado, regidora a l'Ajuntament per la CUP, va fer un breu resum de la seva vinculació familiar amb els represaliats i els patiments que van haver de suportar.
Poc desprès, fins a quatre rapsodes i a través de la poesia i la paraula de creació pròpia, van elogiar les víctimes Cal destacar també la joventut de bona part dels rapsodes.
A continuació, la interpretació del Cant dels Ocells a càrrec dels músics Coloma Bertran i Ernest Martínez va ser una bona demostració que a vegades els sons del violí i no tan sols les paraules poden evocar, motivar i recordar tants i tants patiments soferts i fins ara no reconeguts a la nostra comarca, excepte en l'acte fet el mes passat a la veïna ciutat de Manlleu.
L'acte va cloure amb més música i en aquest cas també lletra a càrrec del cantautor manlleuenc Joan Usart que va saber triar amb encert cançons conegudes per a tots però no per això menys reivindicatives avui dia i amb missatge de plena vigència.Es va iniciar amb el “Diguem no” de Raimón, per continuar amb una cançó d’Ovidi Montllor “Homenatge a Teresa”. Usart va anar pujant el grau emotiu per continuar amb el “Què volen aquesta gent” (en homenatge a l’assassinat del jove estudiant Enrique Ruano). Per acabar, un clàssic, “L'estaca” de Lluís Llach. El cantautor va dir: "En els temps eque no es podia cantar en Llach feia la versió acústica i nosaltres el públic que sabíem la lletra la cantàvem i així ningú ens podia dir res”. Amb aquesta darrer cançó es va desplegar dalt de l'escenari una pancarta on es podia llegir "Que l'oblit no ens faci traïdors".
L'acte, humil i digne, va acabat amb el Cant dels Segadors